miércoles, 27 de junio de 2018

El árbol seco del camino (24)


XXIV

Cuando te diga ven
aléjate
cuando te diga vete tampoco vengas
soy la muerte
el ala misma del fanatismo
no admito las murallas de las religiones
busca el motivo para desaparecerme
expúlsame
échame del dolor ciego de quererte
pero rómpete las jaulas que te acomodan
¡grítale al mundo que viniste a salvarlo!
mi poesía indestructible te dará el arma
¡mata a la amistad! ¡destruye la mentira!
¡ámate por satanás ámate!
entonces
seremos la revolución aunque no estemos

tan hermosa la destrucción del pensamiento

quintín alonso méndez


4 comentarios:

  1. Cuánta belleza desde esa terraza...

    ResponderEliminar
  2. Y la luna siempre contigo

    ResponderEliminar
  3. La luna y las " Estrellas"...

    ResponderEliminar
  4. Passen els anys i tu segueixes a la teva illa estimada, escrivint des del més fons de l'ànima. Una abraçada!

    Teresa.

    ResponderEliminar