El árbol seco del camino (24)
XXIV
Cuando te
diga ven
aléjate
cuando te
diga vete tampoco vengas
soy la
muerte
el ala misma
del fanatismo
no admito
las murallas de las religiones
busca el
motivo para desaparecerme
expúlsame
échame del
dolor ciego de quererte
pero rómpete
las jaulas que te acomodan
¡grítale al
mundo que viniste a salvarlo!
mi poesía
indestructible te dará el arma
¡mata a la
amistad! ¡destruye la mentira!
¡ámate por
satanás ámate!
entonces
seremos la
revolución aunque no estemos
tan hermosa
la destrucción del pensamiento
quintín alonso méndez
Cuánta belleza desde esa terraza...
ResponderEliminarY la luna siempre contigo
ResponderEliminarLa luna y las " Estrellas"...
ResponderEliminarPassen els anys i tu segueixes a la teva illa estimada, escrivint des del més fons de l'ànima. Una abraçada!
ResponderEliminarTeresa.